Figura clau en la renovació de la música sacra a Catalunya durant el darrer terç del segle XIX. Candi es formà com a compositor sota el mestratge de Bonaventura Frigola i Bernat Calbó i fou durant gran part de la seva vida Mestre de Capella de diverses esglésies de Barcelona: Església de Sant Just i Pastor (1864), Convent de Santa Clara (1872) i l'Església parroquial de Sant Jaume (1887). El 1879 fou escollit membre de la “Academia Filosófico Científica”, on s'encarregà de la secció musical. També va ser soci honorífic de la “Asociación Musical Barcelonesa” i del “Orfeón de Bilbao”.
La seva obra és eminentment de caràcter religiós (motets, misses, salves...), però també compongué obres per a piano, sardanes i posà música a nombroses poesies del seu bon amic Jacint Verdaguer (La barretina -1870- esdevingué en poc temps l'himne catalanista per excel·lència de l'últim terç del segle XIX). A banda de la seva tasca com a compositor, Càndid Candi també fou un dels capdavanters en la recerca i la divulgació del folklore català recopilant i instrumentant un gran nombre de cançons tradicionals.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?
Fons Càndid Candi de l´Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
OBRES INTERPRETADES
La rosa marcida, per a veu i piano
La barretina, per a veu i piano