Compositor, teòric musical i mestre de capella, Pere Rabassa va néixer en el si d’una família de tradició musical que es remunta al s. XVI. Rabassa es va formar inicialment amb el seu tiet Ramon Rabassa i, posteriorment, a l’escolania de la seu de Barcelona, amb Joan Barter i Francesc Valls, destacat teòric i compositor. Rabassa va adoptar el paper d’assistent de Valls i va exercir com a cantant i arpista de la capella de música de la Catedral de Barcelona.
Gràcies al fet que, el 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria va instal·lar la seva capella de música a Barcelona, Rabassa va poder conèixer de primera mà la música italiana del moment, fet que el va inspirar a incorporar modulacions i altres elements de l’estil italià en les seves composicions barroques.
El 1713, Rabassa és nomenat mestre de capella de la catedral de Vic i, el 1714, va guanyar les oposicions de mestre de capella de la catedral de València on hi romandrà 10 anys. En aquest període, renova les formes musicals religioses de la ciutat, sobretot dels villancets que compon. El 1724, es trasllada a Sevilla en haver-hi guanyat la plaça de mestre de capella de la catedral. Allà continua component obres com Miserere, molt celebrada pels mestres del cor. Romangué a Sevilla fins el 1767, data de la seva mort.
Pere Rabassa va ser molt prolífic, component més de 156 obres. Aquestes es conserven en diferents arxius de la península ibèrica i d’Amèrica del Sud. Les obres de Rabassa tenen un estil pompós i la majoria estan compostes per a un gran número de veus (fins a 12), deixant entreveure la seva gran habilitat contrapuntística. Així mateix, és autor del tractat teòric Guía para los principiantes que dessean Perfeycionarse en la Compossicion de la Mussica (c. 1724-1738), una obra que condensa el saber musical de finals del s. XVII i la primera meitat del s. XVIII.
VOLS CONÈIXER MILLOR L'ARTISTA?

Informació sobre Pere Rabassa a l’article de la revista “Cuadernos de arte” de Rosa IsusiInformació sobre Pere Rabassa a l’article del Centro de Documentación Musical de Andalucía de Rosa IsusiInventari dels Fons Musicals de Catalunya
OBRES INTERPRETADES
Sonata núm. 1 en si menor, per a clave.